El dilluns 20 de maig a les 20h, al carrer Portalet, 7 (local d'entitats de Besalú) tindrà lloc la sisena tertúlia entre fotògrafs, la segona d’enguany. Gràcies a l’èxit de l’anterior trobada, de la mà d’en Jean Paul Cassez, hem pensat donar la veu a un altre fotògraf i soci de l’associació, en Met Pujol.
Parlar “de fotos” amb en Met és com parlar amb un vell amic amb qui un ha compartit excursions, jocs de pati o sortides de dissabtes al vespre: ens entreté sobre aquest tema no solament com si fos natural que aquest art el cobreixi com una segona pell, sinó amb una passió reservada quasi calculada. Parla d’una fotografia “natural i senzilla” com ell mateix. Viu la seva pràctica com una força que el tira cap endavant i deixa enrere les fotos passades per concentrar-se en les futures captures.
En Met va començar a submergir-se en aquest mon fotogràfic amb 18 anys. Avui, li falta poc per jubilar-se d’una feina que durant molts anys li ha permet viatjar i retratar paisatges tan variats com allunyats.
Va pertànyer a diversos grups, com ara el grup CatHDR (flickr) al costat del qual va aprendre molta tècnica. Participa des de fa temps als concursos organitzats per la Fotolliga Catalana i la Fotolliga Girona.
Per cert, li vaig preguntar... Què et preocupa més: la tècnica o el contingut de la fotografia?
En Met no pren temps per pensar-hi. Com tots els amateurs autodidactes, és una evidència que els principis són marcats per la superació de les dificultats tècniques, els canvis de material (de Canon a Sony), l’evolució del material en general... Aleshores, en Met sembla fer-me entendre que, ara, aquests obstacles tècnics son un mal menor per aconseguir les imatges que la seva capacitat creativa va elaborant.
Continuem xerrant sobre continguts, principalment sobre paisatges. La pintura i Internet –entre d’altres- són fons d’inspiració alhora que reptes. Quan li agrada un paisatge retratat en pintura o penjat a Internet li entren ganes de localitzar-ho i fotografiar-ho.
Seguidament, venen els retrats, un altre tema predilecte que classifica en varies categories: a contrallum, d’estudi, exteriors i d’altres que anomena “els retrats parides”.
Què son els retrats parides? li vaig preguntar
Són els que a mi em donen més satisfacció. Si més no, riem molt!
Pel què tinc entès –però ho descobrirem tots plegats- aquest retrats representen escenes grotesques i surrealistes dignes de les millors pel·lícules de terror!
Varies exposicions per la comarca gironina marquen les etapes d’aquest fotògraf senzill , obert i pragmàtic com ara les del grup de flickr “en un lloc a la rosa dels vents” unes exposicions que li varen aportar molt.
Us convido a venir i descobrir el treball d’en Met Pujol que ens té reservades unes quantes sorpreses!